OCI I VIATGES

Ferides obertes o com es dissecciona l’Amèrica més profunda

heridas abiertas sharp objects

HBO ja està recollint els elogis de crítica i públic de la sèrie Sharp Objects (en castellà, Heridas abiertas), la que sens dubte era una de les grans apostes de la cadena per al 2018. Potser ha passat una mica desapercebuda per al gran públic, perquè es va estrenar en ple estiu, quan les pulsacions dels serièfils són més baixes. Però no ens enganyem, Sharp Objects no és una sèrie adreçada a un públic massiu, és un gust adquirit que s’ha d’aprendre a assaborir a poc a poc.

 

La sèrie es basa en la novel·la homònima de Gillian Flynn, que compta les seves tres novel·les per adaptacions de gran èxit. Sense anar més lluny, l’última que ha publicat, Perduda, va ser adaptada pel gran mestre David Fincher i interpretada per Ben Affleck.

 

El thriller policíac està de moda, sobretot per la difusió que Netflix està fent de moltíssimes sèries d’aquesta mena, algunes de producció pròpia –com ara Mindhunter o Ozark– i d’altres en què només exerceix com a distribuïdora.

 

I HBO ha fet el mateix amb Sharp Objects, que segueix perfectament els cànons de la nova novel·la negra. Un gènere renovat que aconsegueix adeptes cada dia i que s’allunya de la idea obsoleta que el gènere, mal anomenat policíac, és simplement una idea de polis i assassins. De fet, ja ho va aconseguir amb The Night Of, una de les millors sèries dels darrers anys.

 

Si alguna cosa ens van ensenyar les novel·les que ens van arribar del fred, les novel·les representatives del nordic noir encapçalades per Stieg Larsson, és que la dimensió d’aquesta mena d’històries és molt més gran del que es pressuposava. La investigació policial es converteix ara en un mer vehicle per narrar un altre tipus d’arguments que interessen més a l’escriptor, però sobretot al lector i a l’audiència. Ara es parla de debilitats, sentiments, desitjos i frustracions, problemes sentimentals i familiars.

 

Sharp Objects és una història explicada
en petites llambregades que sempre cremen.
Ben Travers,
IndieWire

 

 

Sharp Objects reuneix tot això i molt més, i potser suposa un pas més enllà de tot aquest nou moviment que estem comentant. Perquè ens endinsem en una atmosfera asfixiant que ens va atrapant i consumint, però ho fa amb una delicadesa subtil que gairebé passa desapercebuda. I per descomptat, amb una bellesa només a l’altura de les produccions amb el segell HBO. Sharp Objects és bella, brutalment bella, i de vegades fins i tot poètica, però amb una bellesa que també t’empresona i et talla.

 

Sinopsi de Sharp Objects

La sèrie és un domestic noir que ens explica que Camille Preaker, una reportera d’un diari que fa aigües i que viu en una gran ciutat, és enviada pel seu editor a cobrir uns misteriosos assassinats d’unes nenes al seu poble natal, Wind Gap.

 

La Camille s’haurà d’enfrontar a una dura investigació per descobrir si es tracta d’un assassí en sèrie i, alhora, haurà d’aconseguir frenar els fantasmes del passat que li demanen entrar a la seva torturada ment, que la va portar en la seva joventut a conèixer els inferns de centres psicològics i a viure episodis d’autolesions que encara ara marquen cada racó del seu cos. Ferides físiques i mentals que es pensava que tenia tancades, però que tornen a brotar després de reunir-se novament amb la seva mare a la casa familiar.

L’enfrontament amb l’Adora, una mare de personalitat possessiva i amb un evident talant de maltractadora psicològica, posarà a prova la protagonista en el que suposa el punt fort de la sèrie. Està la Camille prou preparada per tornar a afrontar aquesta situació traumàtica?

 

I tot això, amb el teló de fons d’un poble que continua ancorat al passat, en plena guerra secessionista i amb una repressió cultural que oprimeix les llibertats dels habitants, que busquen qualsevol sortida com a vàlvula d’escapament.

 

Els estudiants que van a l’institut amb vestits púdics es converteixen en salvatges consumidors de drogues, i els ciutadans modèlics es destrossen el fetge a la barra del mar entre un cúmul d’infidelitats. A Wind Gap res no és el que sembla i l’atmosfera densa que emana dels carrers de la ciutat es va traslladant fins al sofà de casa nostra per crear-nos una sensació de tensió claustrofòbica.

 

Sharp Objects et succiona i és difícil mantenir-se
allunyat del seu món quan t’hi has enganxat.
Terry Terrones,
Colorado Spring Gazette

 

 

Per descomptat, de tot això és responsable Jean-Marc Vallée, director de cintes tan interessants com la imprescindible Café de Flore, Dallas Buyer Club o C.R.A.Z.Y. Vallée es fa càrrec de la direcció dels vuit episodis que formen la sèrie i imprimeix la seva manera particular de veure el món en cada pla.

 

Per exemple, són magistrals els flashbacks que ens mostren els turments interns de la protagonista, a mode de records fugaços que la transporten a moments traumàtics de la infància. Plans fugaços que imiten els pensaments que tots tenim en fraccions de segons quan una situació ens evoca a una altra.

 

I espectaculars són, per descomptat, les tres actrius que suporten la càrrega més gran de la narració. D’elles són les millors escenes de la sèrie, sobretot quan totes tres comparteixen un mateix pla. No podem deixar d’esmentar la resta d’un repartiment coral en què els ciutadans del poble ens recorden en tot moment que als Estats Units encara hi ha ferides sense cicatritzar.

 

 

Adams és meravellosa, fa una actuació com si fos una ferida oberta,
després que el dany hagi estat provocat però abans que comenci a fer mal,
abans que la sang comenci a brotar.
Sonia Saraiya, Vanity Fair

 

 

Amy Adams, l’actriu de moda que tant et pot interpretar Lois Lane en el reboot de la franquícia Superman com posar-se a la pell de personatges tan complexos com el de la doctora Louise Banks a Arrival (La llegada), és la gran protagonista i mostra el seu talent cada vegada que apareix a la pantalla. Tot un encert d’HBO que suma un nou membre de l’start system de Hollywood a les seves produccions, com ja va fer amb actors com Anthony Hopkins, Ed Harris, Woody Harrelson o Matthew McConaughey.

També s’ha de destacar la matriarca de la família i cacic de tot el poble, l’Adora, interpretada per una sensacional Patricia Clarkson, així com la refrescant Eliza Scanlen, que recorda la femme fatal vestida d’adolescent que un dia va poder ser Lilli Simmons (Banshee, True Detective).

 

En definitiva, una sèrie rodona de vuit episodis amb un ritme pausat i una fotografia excepcional. HBO sembla que torna a apostar pel gènere negre de qualitat. Després de l’emissió de la magnífica Sharp Objects, ja ens té ansiosos de veure la que serà la tercera temporada d’una de les seves sèries franquícia, True Detective, que sembla que tornarà als orígens segons el primer avançament de la sèrie i que es podrà veure el 2019. És evident, doncs, que el gènere negre ha tornat, i ho ha fet per quedar-se.

 

Si ets dels que no pot viure sense el setè art, recorda que amb imaginBank pots aconseguir entrades de cinema per 6,50 € a les sales Yelmo i Kinépolis i, a més, tens un descompte especial a RakutenTV perquè no paris de veure sèries.

Per Sergi Soria Puig

Deixar un comentari