Nostàlgia pels jocs Arcade

La nostàlgia ven. Això ho saben perfectament grans empreses de diversos sectors. I possiblement pel·lícules com Super 8, de J. J. Abrams, o sèries més recents com Stranger Things en tenen la culpa. Aquestes cintes s’enorgulleixen de beure directament i sense embuts dels grans blockbusters dels anys vuitanta, que directors com Steven Spielberg van elevar a la categoria de setè art.

 

Des d’un punt de vista comercial, els nens que fa no tants anys van créixer veient aquestes pel·lícules, que rondaven pel carrer o es gastaven els pocs estalvis que tenien en les màquines recreatives, ja són grans i actualment els consumidors principals de lleure, un target molt cobejat per diversos sectors empresarials.

 

 

Aquesta generació, que darrerament s’ha batejat com a “xennial” per trobar-se entre el descontentament de la Generació X que va popularitzar Winona Ryder amb la pel·lícula Reality Bites (1994) i els primers millennials, continua ancorada en els records d’una joventut que atresora amb afecte.

 

No queden tan lluny les tardes als recreatius amb monedes de 25 pessetes a les butxaques que s’invertien en jocs Arcade tan llegendaris com el Super Pang o el Tetris. Els recreatius eren espais de reunió on es passaven moltes hores entre marcians, futbolistes, cavallers o cowboys…

 

 

En el món de la moda es repeteix la màxima que “Tot torna”. Per tant, no llencis aquelles camises velles i carrinclones, perquè quan menys t’ho esperis tornaran a acaparar els lineals de les firmes de roba més importants.

 

 

“La nostàlgia és moda”

 

 

Algunes firmes de roba, per exemple, han recuperat peces amb els logotips antics d’empreses com Fanta, Colacao, Seven Up o Pepsi. Samarretes que havien quedat arraconades en un calaix ara es poden comprar per donar un toc vintage al nostre look.

 

 

Així mateix, en el món dels videojocs, grans firmes com Nintendo, Sega o Atari han decidit redissenyar els vells models de consola i rellançar-los com a consoles vintage, que serveixen tant d’adorn com de dispositiu per passar llargues hores d’entreteniment.

 

L’èxit que va tenir el rellançament de la mítica consola Nes de Nintendo
–de dimensions més petites que l’original i que funciona amb cartutxos (hi incorpora més de 50 jocs)– va ser tan gran que, després d’exhaurir-se’n les existències a tot el món, es va decidir llançar la versió retro de Super Nes, que també incorpora jocs clàssics com Street Fighter II. Després va ser el torn d’Atari i de Sega, que fa poc temps han tret al mercat el model retro de la Mega Drive, amb diversos jocs de Sonic com a reclam principal.

 

 

Tanmateix, això de les màquines recreatives, anomenades tècnicament “Arcades”, són figues d’un altre paner. Anar als recreatius o al bar de torn que tingués l’últim joc del mercat, inserir una moneda, parlar amb els amics o atipar-se de llaminadures o de pipes mentre veies com els altres jugaven fins a gastar-se tots els diners…, això era tot un clàssic.

 

 

“Jugar amb aquestes màquines suposava tot un ritual”

 

 

Moltes empreses a Espanya ofereixen l’oportunitat de recuperar aquestes grans màquines recreatives i endur-te-les a casa per uns 800 €. Això sí, amb els jocs que vulguis i amb la carcassa completament personalitzada amb els colors o els vinils que més t’agradin. Qui no ha somiat mai a tenir una màquina recreativa a casa, per jugar-hi infinitament sense haver de comprar més continues amb monedes de 25 pessetes?

 

Ara la bona notícia és que a imaginCafè, a la zona dedicada als gamers, pots jugar les partides que vulguis en dues d’aquestes màquines retro amb centenars de jocs de l’època.

 

 

I ja que ens posem nostàlgics, podríem recordar alguns dels jocs que han marcar la generació de finals dels setanta i fins a mitjan anys vuitanta. Una generació un pèl perduda en terra de ningú que no té el neguit de la Generació X ni tampoc l’entusiasme inconscient dels nous millennials. Una generació que va conèixer com era la vida abans de tenir internet, que trucava als amics des d’una cabina de telèfon i que tenia toc de queda. I uns ja no tan joves que han descobert el gran univers revolucionari que va suposar internet i els telèfons mòbils.

 

 

Quina va ser la màquina recreativa preferida?

Possiblement, en un hipotètic rànquing hi hauria d’haver jocs clàssics com el Tetris, el Super Pang o el Pacman (el menjaclosques de tota la vida), però també l’esmentat Super Street Fighter II, per a molts el millor videojoc de tots els temps, que mai no va ser superat, ni tan sols per les seves infinites i innecessàries seqüeles.

 

 

Seria injust no recordar molts altres jocs, el nom dels quals no es va conèixer fins al cap d’uns anys i als quals als recreatius es feia referència pel nom de l’experiència que ens oferia. Per exemple, la màquina del cotxe (OutRun), la màquina de la moto (Super Hang On), la màquina del frisbee (Windjammers) o la màquina dels vaquers (Sunset Riders).

 

Tampoc no podem oblidar en aquest rànquing les màquines batejades amb el nom de pasacalles, en què ens clavàvem trompades per un escenari en línia recta i en dues dimensions, pel qual anàvem avançant. Entre d’altres, hi havia títols tan coneguts com Altered Beast, Els Simpsons, Golden Axe, Les Tortugues Ninja o els clàssics Metal Slug, Cadillacs and Dinosaurs, Ghosts n’ Goblins o Street of Rage.

 

 

Òbviament, el mític Space Invaders de matar marcians que queien del cel ha estat un dels més jugats de la història, però també d’altres tan addictius com Snow Brothers, Bubble Bobble i la seva seqüela Puzzle Bobble o el gran clàssic Arkanoid, amb què s’havia d’anar destruint el sostre des d’una petita barra que es movia d’esquerra a dreta.

 

 

És evident que aquests jocs tenien alguna cosa d’especial, perquè fins i tot avui podem continuar jugant-hi hores i hores sense ni adonar-nos-en.

 

Així doncs, ja no tens cap excusa. Dóna’t d’alta com a imaginer i comença a gaudir gratis a imaginCafè d’una tarda retro de jocs amb les Arcade machines.