OCI I VIATGES

The Deuce, la nova sèrie d’HBO

The Deuce

Tornar a veure el nou projecte de David Simon, un dels grans mestres de la televisió actual, és sens dubte la gran carta de presentació de la sèrie The Deuce. L’altra és que Simon torni a treballar sota l’empara d’HBO, possiblement l’única cadena en què el showrunner té llibertat absoluta per plasmar el seu particular imaginari creatiu.

Hi havia moltes ganes de veure el nou treball de David Simon, el creador de la sèrie que, per a molts, és la millor de tots els temps: The Wire (HBO). Treme (sobre el món de la música i el jazz), Show me a hero o The Corner també són seves, radiografies realistes de la societat nord-americana.

 

The Deuce: les cròniques de Times Square

Quan ens posem davant de qualsevol projecte de Simon, el que hem de fer és relaxar-nos al sofà i descobrir atònits el món hiperreal que ens presenta. A The Deuce, l’espectador assisteix a l’auge i la caiguda del mític carrer 42 de Nova York, aquell que amb el pas del temps es va acabar convertint en un dels punts més emblemàtics i visitats del planeta: Times Square.

Ja no queda gairebé res dels carrers sòrdids i les parets fosques disfressades amb paper maixé que el showrunner ens mostra a The Deuce; res a veure, per descomptat, amb els llums de neó quasi futuristes i els teatres de la Times Square d’avui. Però no hi ha dubte que aquests carrers van existir i Simon aprofita per recordar-nos-ho i per endinsar-nos en un món que, d’entrada, fa força respecte.

The Deuce, la nova sèrie d’HBO, és un recorregut per la indústria del porno, però novament això és només l’excusa per entendre la complexitat d’una societat com la nord-americana, sobretot en un moment tan convuls com els anys 70, en què es produïen els darrers espeternecs de la guerra del Vietnam i Richard Nixon governava un país dividit.

Com diu James Franco, protagonista absolut de la sèrie juntament amb la bestial Maggie Gyllenhaal: «Vam recrear el carrer 42… La resta va ser tan brutal com els dracs de Joc de trons».

 

Les recreacions de Simon tenen un punt de brutalitat, sí.

 

Les seves sèries són brutalment belles, possiblement per aquest ritme pausat que permet disseccionar uns personatges complexos amb la paciència d’una gota d’aigua.

Ho podem observar ja des de l’episodi pilot, amb més de vuitanta minuts de durada i on no es diu res sobre el que se suposa que serà el tema principal de la sèrie: la pornografia.

Els episodis pilot de les sèries de David Simon són dignes d’estudi. I d’elogi. Una cosa semblant passa amb el de la seva altra gran sèrie, The Wire, el primer episodi d’una sèrie policíaca on no hi ha persecucions ni explosions de cotxes ni res semblant.

 

Només bons diàlegs, bona ambientació i talent, molt de talent.

 

I talent és el que té l’esmentada parella d’actors protagonistes: James Franco (falta posar una pel·lícula que protagonitzi James Franco) i Maggie Gyllenhaal (The Dark Knight Rises).

D’una banda, ell interpreta dos papers alhora, el dels bessons Vincent i Frankie Martino. I sembla que això és una cosa recurrent, ja que ja ho havíem vist amb Ewan McGregor (a la tercera temporada de Fargo) o, més recentment, amb J.K. Simmons a Counterpart, el nou drama de ciència-ficció del canal Starz.

Segons deia Franco en una entrevista, els dos germans són molts diferents, com la nit i el dia: un, més prudent i intel·ligent; l’altre, pura dinamita i amb res al cap.

 

És com interpretar alhora Harvey Keitel i Robert De Niro a Mean Streets

 

D’una altra banda,  Maggie Gyllenhaal, una bèstia interpretativa que eclipsa a cada escena qualsevol persona amb qui comparteixi escena. En certa manera també interpreta un doble paper: el de la Candy, una mare frustrada, i el de l’Eileen, que exerceix la prostitució a la nit d’una manera molt poc arquetípica. A més, col·labora en el projecte com a productora executiva i escriu part del guió. De fet, Franco també dirigeix diversos episodis.

Tanmateix, no podem deixar que el poder d’aquests dos actors eclipsi el clàssic repartiment coral i talentós que sempre acompanya Simon en les seves sèries. Policies corruptes, clients grotescos i proxenetes menyspreables. Tot i que en tots els personatges trobarem llums i ombres, res no és el que sembla a priori, i David Simon intenta per tots els mitjans no prendre partit en un tema tan controvertit com pot ser el de la prostitució o la pornografia.

La bona notícia és que HBO ja ha anunciat la renovació de The Deuce per a una segona temporada, en què l’equip de la sèrie vol avançar uns anys en la trama, cap a mitjan dècada dels setanta, i que té pensat una tercera temporada que arribarà al començament dels anys vuitanta. Res més. Que ningú no s’esperi que la sèrie s’allargui innecessàriament. Simon, sens dubte, no acostuma a fer-ho..

De fet, Simon sap rodejar-se de grans artistes. A part dels esmentats Franco i Gyllenhaal, al darrere de la càmera tenim el novel·lista i guionista George Pelecanos (que ja va participar a The Wire i a Treme) i Richard Price, l’única persona capaç de crear uns diàlegs tan sincers i directes que de mica en mica van disseccionant els personatges fins arribar-los a l’ànima.

Que ningú no s’esperi tampoc una sèrie carregada d’acció i adrenalina, sinó més aviat un retrat costumista d’una de les èpoques més fosques de Nova York i els Estats Units. La sèrie es basa en les experiències d’uns bessons, el nom dels quals no ha transcendit, que sens dubte van viure un moment irrepetible a The Deuce (així s’anomenava el carrer en què es basa la sèrie).

 

Una història sobre com es pot ser en el lloc i el moment adequats.

 

Vuit episodis que són tota una oda al realisme i a la contemplació assossegada. Vuit episodis en els quals, mentre gaudim de cada seqüència de la sèrie, sembla com si ens traslladéssim a un cau del carrer 42. Tot un viatge sense sortir del confort de la nostra sala d’estar. Vells temps. Mals temps. Dies de tot o res..

Per Equip Imagin

Deixar un comentari